En les nostres contrades trobem construccions singulars que sobreviuen èpoques i es reconverteixen en mestres per a futures generacions. Avui volem compartir amb vosaltres una d'aquestes construccions.
El centre de la ciutat arreplega una sèrie d'edificis modernistes, heretats de l'època de bonança econòmica viscuda a la ciutat, gràcies al desenvolupament del comerç tèxtil i d'alcohol, en aquests anys s'encunyà la dita popular "Reus, París i Londres" donat que Reus desembocà en la primera exportadora de teles cap a aquestes capitals.
Joaquim Navàs i Domingo, nat a Cornudella, es trasllada a la capital del Baix Camp i obre una botiga tèxtil, Cal Navàs, però va ser el seu fill, Joaquim Navàs i Padró, amb la seva esposa, Josefa Blasco Roura, qui compraren la Casa Cardenyes per enderrocar-la i construir-hi la que avui en dia coneixem com Casa Navàs a la plaça del Mercadal.
L'èxit del sector tèxtil va permetre que la burgesia reusenca, de la que hi forma part la família Navàs gràcies a l'èxit de la seva botiga, anés a buscar els millors arquitectes per construir les seves llars. La família Navàs escull l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) per realitzar el projecte, també són obra seva les Casa Gasull i Casa Rull i una de les obres més importants i representatives del modernisme català l'Institut Pere Mata.
El projecte ha d'englobar la vivenda familiar amb la botiga de tèxtils que s'ha d'ubicar a la planta baixa de l'edifici. Les obres van començar l'any 1901 i van durar 6 anys. La seva façana de pedra i la torre cantonera donaven a la plaça Mercadal i va ser l'enveja i admiració de la burgesia reusenca, malgrat que les cases de la burgesia de l'època acostumaven a tenir jardí, l'arquitecte i els propietaris van pactar suprimir el jardí i guanyar aquests metres per donar-los al magatzem, el motor econòmic de la família.
El dia 21 de gener del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, els efectes d’un bombardeig van destruir aquesta esvelta torre i el coronament esglaonat original. La família Navàs, que durant molts anys i fins la seva venda aquest mateix novembre, explica en les visites guiades com els mateixos senyors Navàs, Joaquim i Josefa, recollien les pedres malmeses pel bombardeig de la plaça per reconstruir els danys. A causa de l'època no es van reconstruir mai i avui en dia només ho podem veure en fotografia.
La façana es caracteritza per ser totalment de pedra sustentada sobre cinc columnes amb distintius florals i rostres estilitzats. Aquesta façana, obra d'Alfons Juyol i Bach, està realitzada amb pedra dura (fonaments) provinent de Montblanc i pedra tova provinent de Vinaixa.
Les columnes a més d'element destacable per la singularitat servia com aixopluc dels compradors que visitaven la botiga tèxtil Cal Navàs situada, encara avui en dia, als baixos de la casa. Aquesta botiga ha sigut conservada al màxim amb els aires d'aquella època, el mobiliari i el terra son encara originals així com la porta d'accés al carrer de Jesús.
Gràcies a la cura i consciència de la seva peculiaritat i a la cura que la família ha tingut durant tot el segle XX per mantindre i difondre el patrimoni la botiga tèxtil forma part del catàleg de botigues i negocis històrics de Catalunya.
L'entrada de la vivenda ens rep i ja ens presenta als artesans que van treballar per fer de l'interior un jardí modernista. El treball en pedra, en qualsevol de les seves disciplines van ser realitzats per Alfons Juyol i Bach, seguint les indicacions d'Eusebi Arnau.
Els vitralls fets al taller de Jeroni Ferran Granell i Manresa van esser traslladats des del taller Rigalt, Granell i Cia situat al carrer Mallorca 219 a Barcelona en tren fins a la ciutat de Reus. El típic mosaic romà ens rep juntament amb el contrapunt del mosaic, més delicat, fet amb ceràmica a l'escala.
Aquí hi podem constatar la profunditat i alçada de la casa, alhora que serveix de distribució per als espais domèstics entre els ambients socials, el menjador per a fumadors, els miradors, i els destinats a la vida quotidiana i més íntima, dormitoris, pati-jardí interior. Aquesta disposició permet aprofitar la llum natural tan important pel lluïment de les vidreres.
La claraboia va ser destruïda pel bombardeig i es va recuperar gràcies a la tenacitat de Maria Font i Rubinat que impulsà, sota la direcció de Carme Fernàndez la recuperació dels vitralls realitzats, aquest cop, a l'Escola Taller Mas Carandell.
La següent estança és el menjador, el que més crida l'atenció és la llar de foc, revestida de mosaic amb motius florals, com a la resta de la casa, i amb fusteria obra de Gaspar Homar que, fent d'interiorista, dissenyà llums de llautó, arrambadors, taules i cadires, penja-robes i que va ser encarregat del dibuix dels vitralls de la casa, que realitzaria el taller Rigalt, Granell i Cia.
A la sala d'estar veiem com s'introdueix un nou element com és el tapís en seda, la vesant comercial de la familia havia de cobrar rellevància i per tant es van fer servir per revestir les parets sempre, això sí, sense oblidar els motius florals.
El dormitori és potser l'estança més austera de la casa, en ella hi trobem dos llits de bon tamany així com un bany propi, signe de distinció doncs inclou un bidet, una innovació que molt pocs tenien a l'abast.
La cuina ens arriba tal i com es va construir. Es de bon tamany i s'hi pot treballar amb comoditat per aquella societat sovint convidada a compartir la casa amb la família.
Els estucats i les pintures murals son obra de Tomàs Bergadà i la forja obra de Martí de Vilaseca. Els mosaics són del taller de Lluís Bru i d'altres de l'artista local Hipòlit Montseny (avi d'Hipòlit Montseny regidor de l'Ajuntament de Reus a principis del s. XXI)
És quan arribem al pati quan ens adonem de l'importància de la llum i de l'espai d'oci alguns d'aquests mosaics narren fragments de la història de Catalunya, qual el rei Jaume I el Conqueridor part cap a Mallorca.
Gràcies a la cura i consciència de la seva peculiaritat i a la cura que la família ha tingut durant tot el segle XX per mantindre i difondre el patrimoni la botiga tèxtil forma part del catàleg de botigues i negocis històrics de Catalunya.
L'entrada de la vivenda ens rep i ja ens presenta als artesans que van treballar per fer de l'interior un jardí modernista. El treball en pedra, en qualsevol de les seves disciplines van ser realitzats per Alfons Juyol i Bach, seguint les indicacions d'Eusebi Arnau.
Els vitralls fets al taller de Jeroni Ferran Granell i Manresa van esser traslladats des del taller Rigalt, Granell i Cia situat al carrer Mallorca 219 a Barcelona en tren fins a la ciutat de Reus. El típic mosaic romà ens rep juntament amb el contrapunt del mosaic, més delicat, fet amb ceràmica a l'escala.
Aquí hi podem constatar la profunditat i alçada de la casa, alhora que serveix de distribució per als espais domèstics entre els ambients socials, el menjador per a fumadors, els miradors, i els destinats a la vida quotidiana i més íntima, dormitoris, pati-jardí interior. Aquesta disposició permet aprofitar la llum natural tan important pel lluïment de les vidreres.
La claraboia va ser destruïda pel bombardeig i es va recuperar gràcies a la tenacitat de Maria Font i Rubinat que impulsà, sota la direcció de Carme Fernàndez la recuperació dels vitralls realitzats, aquest cop, a l'Escola Taller Mas Carandell.
La següent estança és el menjador, el que més crida l'atenció és la llar de foc, revestida de mosaic amb motius florals, com a la resta de la casa, i amb fusteria obra de Gaspar Homar que, fent d'interiorista, dissenyà llums de llautó, arrambadors, taules i cadires, penja-robes i que va ser encarregat del dibuix dels vitralls de la casa, que realitzaria el taller Rigalt, Granell i Cia.
A la sala d'estar veiem com s'introdueix un nou element com és el tapís en seda, la vesant comercial de la familia havia de cobrar rellevància i per tant es van fer servir per revestir les parets sempre, això sí, sense oblidar els motius florals.
El dormitori és potser l'estança més austera de la casa, en ella hi trobem dos llits de bon tamany així com un bany propi, signe de distinció doncs inclou un bidet, una innovació que molt pocs tenien a l'abast.
La cuina ens arriba tal i com es va construir. Es de bon tamany i s'hi pot treballar amb comoditat per aquella societat sovint convidada a compartir la casa amb la família.
Els estucats i les pintures murals son obra de Tomàs Bergadà i la forja obra de Martí de Vilaseca. Els mosaics són del taller de Lluís Bru i d'altres de l'artista local Hipòlit Montseny (avi d'Hipòlit Montseny regidor de l'Ajuntament de Reus a principis del s. XXI)
És quan arribem al pati quan ens adonem de l'importància de la llum i de l'espai d'oci alguns d'aquests mosaics narren fragments de la història de Catalunya, qual el rei Jaume I el Conqueridor part cap a Mallorca.
La segona planta va ser habilitada per a les estances del servei i treballadors de la botiga que no van arribar a utilitzar doncs dormien a la mateixa botiga i per tant aquest espai va ser reconvertit en una sala de música que es va decorar però sense luxes.
Aquesta casa ha estat venuda i ja no pertany als descendents de la família Navàs. El comprador, un empresari de Reus, vol mantindre el patrimoni cultural i arquetectònic que representa ser propietari d'un bé cultural i ja ha informat que posarà tot de la seva part perquè aquest edifici continuï essent un dels referents en quant a Arquitectura Modernista Catalana.
Referències i enllaços: Diari de Tarragona, Wikipedia, Diari Mes
Comentarios
Publicar un comentario